- Inici
- Activitats
- Enllaços
- Contacte
- Ajuda
- Recerca en aquest web
- Ajuda-FAQ
- Instruccions d'ús https
- ------------------
- Iniciar/finalitzar sessió
- Responsabilitat
- ------------------
- Acerca de
|
|
Pàgina simplificada: https://sos.cimvalencia.es
<Llistat de totes les Activitats del CIM>
Recorda que en participar en qualsevol activitat del CIM, declares la teua assumpció de responsabilitat.
Notícies, activitats, avisos de eixides i projeccions del CIM
Noticias, actividades, avisos de salidas y proyecciones del CIM
. .
|
Descubriendo Mongolia
|
|
|
Dijous 19 de abril de 2012
|
|
|
Aquesta projecció estarà a càrrec de David i Rubén el pròxim dijous 19 de abril a partir de les 21:00 hores, al Centre Esportiu la Petxina- Sala de Premsa >>>> Veure situació Centre Esportiu la Petxina en Google Maps
|
|
| En la web se publicarán los avisos y las últimas novedades. Visita http://cimvalencia.es para estar informado. |
| Más actividades en propuestas de socios y Finestra oberta |
.Fotos de Jose pincha en el enlace- http://picasaweb.google.com/nuamjo/20120325Ain -
. .
20120325 Aín (Fotos de Jose)pincha en el enlace- http://picasaweb.google.com/nuamjo/20120325Ain -{bonckowall height="164" width="99%" align="center" numRows="1" showReflections="false" style="light" source="2" pkey="album" pvalue="nuamjo" pvalue2="20120325Ain#"}{/bonckowall} resulta que ahora la versión gratuita del plugin plgBonckoWall.J16.2.6.0 no deja visionar desde Picasa |
. .
| SERRA D´ESPADÀ.- Interpretació del paisatge II. |
| Diumenge, 25 de març de 2012 |
| EIXIDA : Según hora oficial, es decir quien se olvide de cambiar al horario de verano, llegará una hora tarde. Hora: 8:30 Valéncia. Monument a la Riua. Avda. Aragó. Hora: 9:30 Aín. En la plaça (street view). Si està plena es pot aparcar en el descampat al costat de la rotonda a l'entrada del poble, per la CV-223. (lat. long. 39.90130, -0.34205) "street view" ITINERARI: Altre colp el Simón Fos ens farà gaudir del paisatge amb les seues explicacions del medi. Anirem al parc natural de la Serra d´Espadà. Les Serres d'Espadà i Calderona, junt amb el Desert de les Palmes, constituïxen els nuclis més importants d'afloraments silicis del País Valencià. La gran extensió dels gresos i argiletes roges del Bundsandstein (Era Mesozoica, Període Triàsic —240-250 m.a.—) converteixen a aquestes serres en autèntiques illes silícies, envoltades d'un món eminentment calcari com és l'Iberollevantí (est de la península Ibèrica). Aquest aïllament ha influït directament en l’evolució de la flora d’aquestes àrees, fins al punt de permetre el seu reconeixement com un important nucli d’especiació vegetal. Aquesta afirmació està recolzada amb l'existència d'alguns endemismes exclusius. Aquesta litologia particular i el seu clima més humit de lo habitual converteixen la Serra d’Espadà en un dels territoris més originals de tot el País. Aquesta bonança climàtica ve determinada per la proximitat a la costa i per la seua orientació perpendicular als vents humits de la Mediterrània, que augmenta la freqüència i quantia de les pluges i, també, de les boires. Els vegetals, i les comunitats que formen, són un element fonamental per recolzar aquesta afirmació. La principal evidència la trobem en el bosc característic d’aquests paisatges. Les vessants rogenques de la Serra són els dominis de les suredes o, quan la humitat no és suficient, dels carrascars amb sureres, i lògicament, el de les seues màquies i matollars que formen el sotabosc i que els substitueixen quan aquest es degrada.  El recorregut ens permetrà gaudir d’aquests boscos densos i ben estructurats, dominats per la surera (Quercus suber), acompanyada per un sotabosc arbustiu que allotja una elevada diversitat, on destaquen el marfull (Viburnum tinus), la cervera (Sorbus domestica), l’arboçer (Arbutus unedo), l’argelaga (Calicotome spinosa), el llentiscle (Pistacia lentiscus) i moltes altres. En l'estrat herbaci són freqüents les falagueres (Asplenium onopteris, Polypodium cambricum). Aquestes formacions mostren una clara preferència pels sòls frescos, profunds i ben estructurats, per això estan millor representats en les ombries i els fons de vall de les zones de mitjana altitud (500-800 metres), encara que també apareix en zones més baixes, on contacta i es mescla amb els carrascar termòfil. En aquestes zones, la sureda s'enriquix amb espècies termòfiles, com el margalló (Chamaerops humilis). I trobant-se en aquests boscos no pot quedar sense tractar la principal característica de la sureda: la escorça suberosa o suro, que cobreix el tronc i les branques principals. L’aprofitament d’aquest recurs des de mitjans dels segle XIX, pel que fa a la Serra d’Espadà, ha sigut una de les principals raons que han permet la seua continuïtat en l’estat de conservació que gaudeixen actualment. Perquè, l’aprofitament de la sureda forma part de la tradició i la cultura del pobles de la Serra i encara avui, en un món regit per les tecnologies i la maquinaria, aquest producte exigeix el treball manual, amb mans experimentades que utilitzen les eines tradicionals per obtindre aquest recurs que ha estat insubstituïble en la majoria de les seues aplicacions fins a temps ben recents. Farem una excursió d´uns 15 km amb un desnivell de pujada de 750 m. Al voltant de 6 hores d´excursió. Teniu que dur esmorçar, dinar i aigua. ORGANITZA: Simon Fos i Amparo Ten.- - El Tiempo en Aín (predicción a 14 días) - |
| En la web se publicarán los avisos y las últimas novedades. Visita http://cimvalencia.es para estar informado. |
| Más actividades en propuestas de socios y Finestra oberta |
Fotos de Juanvi |
| Senderismo en Castelvispal (sur de la sierra de Gúdar) |
| Diumenge, 22 de abril de 2012 |
| RECORRIDO: Castelvispal  es una aldea situada en un pequeño altozano sobre el río Linares, en la ralla entre Aragón y Valencia. Tiene una estampa bonita. Del castillo y del obispo que le dieron el nombre, no queda nada. La ruta es circular, de unos 13 km de ‘distancia reducida’, 730 m de desnivel (acumulado), y está comprendida entre 1000 y 1600 m de altitud. Sin detenerse, un grupo pequeño la completa tranquilamente en 3 h 40 min. En el recorrido se utilizan sendas, pistas, y algo de recorrido a campo traviesa. No tiene dificultades, pero un descenso por terreno pedregoso hace que las botas y al menos un bastón vengan bien. La ruta se puede encontrar en wikiloc.com. A Castelvispal se accede desde la carretera que lleva de Rubielos de Mora y Nogueruelas hasta Linares de Mora. En este sentido, ya terminando de bajar el puerto y muy cerca de Linares, sale a la derecha una antigua pista ahora asfaltada. Ésta lleva a Castelvispal.  El recorrido comienza en la misma aldea, en la que no hay propiamente un bar. Se sale por el camino del cementerio, y tras rebasarlo se sigue una senda paralela al río Linares, por su vertiente derecha, en dirección aguas arriba. La senda va a media ladera, sobre cantiles, y baja al río en las proximidades de un molino abandonado, junto a un conjunto de masías. Se vadea el río. De allí, según se vaya viendo, se remonta la ladera izquierda del valle en una subida algo fuerte hasta toparse con un PR (antiguo camino de Linares a Puertomingalvo). Esta senda pasa sobre unos rincones amurallados por cantiles. No se abandona el PR, que primero baja y luego sube, hasta llegar a un páramo cerca de la carretera que va de Linares-Mosqueruelas a Puertomingalvo. De allí se sube a unos altos (Alto de Cate) con vistas a la hoya que forma el río Linares alrededor de Castelvispal. Desde estos altos se retorna  hacia la aldea por sendas, sendajos, pistas y atravesando el monte, en bajada hasta el río; se cruza éste y se sube por una pista al caserío, donde finaliza la ruta. Citas: Domingo, 22 de abril. Opción 1: Monumento a la riada (Avenida de Aragón), 08:00. Opción 2: Bar ‘El aljibe’ (a la entrada de Rubielos de Mora, junto a la señal de ‘Stop’ que hay en la entrada del pueblo, en el cruce de dos carreteras), 09:15. Para dudas: (Fotografías y registro de la traza, por Emilo Calvo.) |
| En la web se publicarán los avisos y las últimas novedades. Visita http://cimvalencia.es para estar informado. |
| Más actividades en propuestas de socios y Finestra oberta |
.. .
| ETHIOPIA. REGION AFAR. El DANAKIL. EL DALLOL. |
| Dijous, 22 de marzo de 2012 |
El Afar, región situada al nordeste de Ethiopía, se extiende a lo largo de la frontera con Eritrea y Djibouti. |
| En la web se publicarán los avisos y las últimas novedades. Visita http://cimvalencia.es para estar informado. |
| Más actividades en propuestas de socios y Finestra oberta |
Página 119 de 179
Si eres soci pots consultar les teues dades, comunicacions i rebuts registrant-te en cimvalencia.playoffinformatica.com
I també des del teu mòbil amb l'app "Playoff Entitades" en Google Play (android) o en App Store (Apple), com a soci del Club Integral de Montaña
|
|
ETHIOPIA. REGION AFAR. El DANAKIL. EL DALLOL.
