Activitats (Blog)

Data de l´excursió: 25 de Setembre 2011.

Lloc: Cim del Calderon( 1837 metres). Puebla de San Miguel.Ademuz.

Títol: “Interpretació del paisatge de l´alta muntanya de la mediterrània.”

Hores de marxa: 5 hores. Desnivell 850 metres.

Lloc de sortida: 8:0 hores des de el Decatlón de l´Eliana.

Lloc en la Puebla de San Miguel: 10 hores. A l´entrada de la població a ma dreta. Ermita de la Concepción.

COMENTARIS BOTÀNICS DE L’EXCURSIÓ

El territori que recorre la “Ruta del Alto de Las Barracas” és el domini de l’alta muntanya mediterrània. Les condicions ecològiques extremes, marcades principalment per les baixes temperatures de l’hivern, són les principals responsables d’un paisatge espectacular que impressiona per la seua originalitat. Però a més, aquests paisatges, dominats per les coníferes, com el pi roig (Pinus sylvestris), la pinassa (Pinus nigra subsp. salzmannii), la savina reial o turífera (Juniperus thurifera) i la savina terrera (J. sabina), són exclusius i característics d’aquesta Serra del Javalambre que va guanyant altitud cap a Terol fins assolir els 2.020 metres d’altitud al cim.

El recorregut s’inicia en La Puebla de San Miguel, a uns 1.100 m d’altitud. Pels voltants del poble són nombroses les savines reials de gran dimensions. Les vessants encara mantenen un vegetació densa i estructurada on apareixen carrasques (Quercus rotundifolia), roures valencians (Q. faginea), gargullers (Crataegus monogyna) i ocasionalment, en llocs més frescos i humits, aurons (Acer granatense), llidoners (Celtis australis), etc. Els boscos o el que queda d’ells, mostren una certa diversitat d’espècies arbòries de fulla plana. Les condicions ecològiques en aquesta altitud encara permeten la seua presencia, però la climatologia va endurint-se amb l’altitud i totes elles desapareixeran del paisatge a partir dels 1.200 metres, aproximadament. Superada aquesta altitud s’endinsem en els territoris més freds i continentals del País, en el que es coneix com les parameres ibèriques. Són territoris cobert per boscos molt oberts amb la savina reial com espècie dominant, pràcticament l’única espècie arbòria amb capacitat per suportar les condicions d’oscil·lació tèrmica, sequera i forta insolació que es registren en aquestes àrees. L’espai obert es ocupat per ginebres (Juniperus communis), per matollars i pastures, amb plantes molt pegades a terra per suportar les dures condicions ecològiques. Més o menys sobre els 1.300 metres apareix la savina terrera formant els boscos horitzontals que marquen la fesomia del paisatge donant un aspecte que ha estat batejat amb el nom de pell de lleopard. Només cal tirar-li una ullada per entendre aquest nom. En aquestes altitud, el territori estaria dominat per pinars, pels únics pinars vertaders, però la seua explotació per a fusta i carboneig i l’aprofitament ramader de les àrees elevades d’interior els ha deixat reduïts a exemplars dispersos i bosquets de poca extensió. Les espècies que apareixen són el pi roig i la pinassa segons l’altitud i la exposició de les vessants, encara que aquest darrer és el que resulta més abundant. El Pic dels Calderón, amb 1.837 metres, no abasta altitud suficient per a que els pinars desapareguen, deixant a la savina terrera tot el protagonisme, però els arbres que arriben a aquestes cotes mostren en el seu aspecte retort, contrafet i xaparro la duresa de la vida en les proximitats del cim.

Coordinadors: Simón Fos i Amparo Ten, Tlfo contacte: 687987681, email: Esta dirección de correo electrónico está siendo protegida contra los robots de spam. Necesita tener JavaScript habilitado para poder verlo..